A partir de la ciutat d'Istambul, les sensacions no vàren parar d'arribar-nos per tots cantons. El cert és que em va sorprendre tot el país, d'una forma molt agradable, donada la seva enoprme varietat de recursos històrics, culturals i humans que el formen.
L'estètica és un dels detalls més destacables. Però no podria dir un aspecte en concret que trobés més bell que un altre.
Per una banda traspúa per tot arreu aquesta funció de punt de pas, d'espai de trobada, d'homes i dones de tots els temes i les maneres de fer; resumits en el comerç, en el constant intercanvi de mercaderies, i en el recull d'una infinitat de menjars, bens, imatges i olors indefinitis, que fan molt rica la diversitat cultural del país. 
Les grans construcciones comparteixen imatge entre elles, però també amb les estructures modernes, els habitatges, els centres de culte...
La religió no ha quedat exempta d'aquest constant contacte amb les idees i les creences.Per tant podem observar els minarets, orgullosos encara, que s'enfilen estilitzats sobre un fons blau intens, i s'entir-ne el seu reclam a l'oració amb intensitat, mentre el poble, que guarda aquest mes d'agost d'enguany el desdejuni preceptiu, viu pacient i amb senzillesa les hores d'uns vespres plens d'humanitat i de festa.
Esglésies de culte cristià, on els mosaics bizantins, uns més conservats que altres, ens mostren l'esplendor d'un art i una època brillant de l'imperi que governava el territori.
Imatges sovint ratllant la perfecció, amb una llum i una intensitat esfereïdores, que penetren, encara ara, en l'ànima del que les mira amb ulls de respecte. El seu equilibri formal i de color ens transporta sovint, a les mans de l'artista, i de retruc a la seva cosmogonia, al seu concepte del món i de la seva creació.
Tot plegat prop de centres de culte molt concrets, reliquies d'una religiositat intensa i que es resisteix a deixar que el pas del temps i dels contextos, modifiqui les seves formes externes.
Observar una plataforma repleta d'espelmes votives, senyal d'un culte interioritzat i obsessiu, no ens ha d'extranyar.
La naturalesa no ha volgut ésser diferent, de fet ja hi era abans de tot plegat, i s'afanya a donar el toc definitiu a una Anatòlia rica en recursos, espectacular en paisatges i sobretot racons de somni i fantasia.
I tot motivat perquè la història ha estat capriciosa, igual que ho han estat els grups humans, hi ha deixat empremptes de cada un dels moments evolutius; de manera que mirant tots els racons de la península, podem llegir, com si d'un gran llibre de text es tractés, tot el nostre passat, capítol a capítol. Això sí, recordant-nos a cada moment, que només la deessa de la fertilitat, la que va ajudar als primers homínids neolítics a sedentaritzar-se en aquest territori, ha estat la veritable propietària espiritual de Hattusa, Gordion, Troya, Afrodissias, Konya i Istambul.
Text: Miquel
Fotos: Sílvia Cervelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada