Moltes gràcies

L'últim dia de viatge, després de llargues jornades de compartir autocar, menjars, caminades, xerrades i experiències noves, és el moment dels comiats i els agraïments. Aquest any no podia ser diferent i en Josep, amb aquell nus a la gola que ja li endevino de lluny, i l'enyor d'una vivència que ja no es podrà repetir, donat que cada grup i cada viatge és un moment diferent de la història, va agafar el micròfon, l'eina del poder de la paraula, i es va dirigir al seu públic entregat i espectant.

Els agraïments són importants. Està molt bé donar les gràcies als capitans de la colla per la feina ben feta; és gratificant poder felicitar a l'excel.lent conductor, i és entranyable aplaudir la sincera dedicació d'un guia atent, respectuós, intel.ligent i aplicat com l'Ibo. Però en aquesta ocasió, i d'acord amb el que m'heu comentat alguns de vosaltres, ens va quedar donar gràcies a la feina ben feta. Al treball que no es veu, a l'ombra inseparable del mestre, al seny i també a la rauxa. A una persona amable, dedicada, culta, de conversa àgil i interessant; amiga dels amics, reivindicativa,  i atenta als petits detalls, que són els que consoliden un viatge com el nostre.

És l'Àngela.

La que va fer anys a Istambul, i va rebre la mostra d'escalf sincer de tot el grup, sense deixar el seu tò pausat i amable:

Però també la que quan ha d'ensenyar les urpes, o mostrar-se orgullosa i donar la cara, no té por de res i es deixa anar:

Moltes gràcies per tot Àngela

Miquel - Setembre 2010